La paraula "comunicació" ve del llatí communicare que significa compartir, posar en comú, convidar a un altre a participar en alguna cosa, a transmetre mútuament un coneixement o una informació. Ens comuniquem a través de la veu i les paraules, de les imatges i dels gestos, però també de les olors, del gust, del tacte. Les cartes, el telèfon, el correu electrònic ens serveixen per saltar la barrera del temps i de l'espai quan no és possible el contacte directe entre les persones. La nostra identitat, el que els altres s'imaginen de nosaltres, el que volem compartir, comunicar, dependrà llavors i en bona mida del nostre domini del llenguatge per poder recrear aquesta presència imaginada a través de cartes, trucades, missatges...

PRESENTACIÓ


CORRESPONDÈNCIES. Mitjans de comunicació interpersonal i identitat és una exposició des de la que us proposem, fer un recorregut pels principals mitjans de comunicació interpersonal i a més  participar creant els vostres  propis continguts i documents a partir de les vostres exeriències i sobretot de les vostres sensacions i emocions. 

 En un món globalitzat i en constant moviment, amb les estrelles com a última frontera, el nostre lloc està cada cop  més a la xarxa, en aquest cordó imaginari que ens manté connectats als altres. 

 Esperem els teus missatges.

L'ETERN RETORN


Eugene Atget. Carrousel. 1923

L'estiu de 1932 el filòsof alemany Walter Benjamin va començar a redactar un llibre que després va dedicar al seu fill Stefan. El llibre es titularia Infància a Berlín, cap a mil nou-cents. Entre les seves pàgines apareix aquest record dedicat al Cavallets ens serveix d'inspiració per obrir aquesta exposició. En ell es parla d'aquest sentiment que alhora ens fa mantenir vius els llaços que ens uneixen amb els nostres orígens, mentre ens llancem al món disposats a conquerir el nostre destí. Una història que es renova cada dia i que hem volgut recrear aquí atenent a tots aquells mitjans que han servit per mantenir unides a les persones tot i les distàncies i del temps: els correus, el telèfon, les xarxes socials.


ELS CAVALLETS 


El tauler, enganxat estretament a terra, donava voltes amb els dòcils animals. Tenia l'alçada necessària per poder somiar que anaves volant. Començava la música i el nen girava marxa enrere mentre s'anava allunyant de la seva mare. Al principi temia abandonar-la. Però de sobte comprenia que estava actuant amb lleialtat. I amb lleialtat regia des del seu tron un món que era seu. A la seva tangent, arbres i gent li anaven formant un carrer. I llavors la seva mare sorgia un cop més en un Orient. Després sortia sobre una Selva Verge l'alta copa d'un arbre que el nen havia vist mil·lennis enrere, tal com ara mateix la acabava de veure en els cavallets. El seu animal es feia un amb ell: com un Arió mut, viatjava el nen sobre el seu peix mut; un Zeus transformat en un bou fet de fusta el raptava com a una Europa immaculada. Des de fa molt de temps, l'etern retorn de totes i cadascuna de les coses d'aquest món és més que sabut pels nens; i la vida no és sinó l'arcaica, antiga borratxera del poder, amb l'orquestra sonant al mig. Si tocava més lent, l'espai començava a tartamudejar i començaven els arbres a recobrar el sentit. Els cavallets es tornaven així un territori incert. Però de nou la mare hi era allà, com un moll on el nen lliga el llaç de la seva mirada per a la fi poder arribar a port.

Walter Benjamin, Infància a Berlín cap a 1900

Suscribirse a: Entradas (Atom)